LA GESTIÓ DEL CONEIXEMENT
La Gestió del
Coneixement és actualment, un dels temes sobre el que més se està publicant en
matèria de gestió empresarial i possiblement més s' escriurà en els pròxims
anys.
La veritat es que revisant els diversos enfocaments d’
aquests articles i llibres publicats, observem que sobre tot, hi ha una enorme
confusió; mentre que en algunes ocasions la Gestió del Coneixement s’ explica
com un pretext comercial per a la difusió de les noves tecnologies de la
informació i comunicació (TIC,s),en altres ocasions, el concepte es assimilat,
a una anàlisi de competències en els llocs de treball amb la conseqüent
valoració, determinació de necessitats i programes de millora.
¿ALESHORES, QUÈ ÉS LA GESTIÓ DEL
CONEIXEMENT?
Avanç de respondre aquesta qüestió, reflexionem sobre la
funció principal d’un directiu respecte a la seva Organització:
Nosaltres creiem que realment, el directiu ha de millorar
el valor dels actius que gestiona i
la competitivitat de la seva
Empresa, impulsant l’obtenció d’avantatges
competitives sostenibles en el temps (difícils d’ imitar).
Aquesta idea no és nova, realment ja estava molt
arrelada durant les darreres dècades
del segle XX; les universitats i escoles de negocis ja formaven (i ho segueixen
fent) directius per a gestionar amb aquests preceptes; llavors què aporta la Gestió del Coneixement?.
Tractem de
donar una resposta preguntant al lector el següent:
Si vostè és propietari d’una Empresa, realment estaria
disposat a vendre-la pel valor que indiquen el seus llibres de comptabilitat?; si la seva resposta és que no,
segurament és perquè hi han uns actius no visualitzats en els estats
financer-comptables que tenen gran importància. Possiblement, la seva
organització disposa d’uns coneixements traduïts en habilitats, experiència,
qualificació o prestigi que els atorga una capacitat la qual no està
enregistrada en els estats comptables.
Tal i com nosaltres veiem la qüestió, la Gestió del Coneixement busca
primer, l’ identificació d’aquest actius; segon, el saber com funcionen;
tercer, la definició d’ estratègies i tàctiques alineades amb les ja definides
a l’ Organització i per últim, la fixació d’ objectius i la determinació
d’indicadors de mesura, per fer gestionables els objectius.
FONAMENTS SOBRE LA GESTIÓ DEL CONEIXEMENT.
Per poder
seguir avançant en el concepte, exposem a continuació alguns aspectes que
configuren el que anomenem fonaments sobre la Gestió del Coneixement;
vegem-los:
·
El coneixement te la qualitat de multiplicar el seu valor per el número de
persones que el comparteixen. Quan una persona que te un coneixement el
comparteix amb un altre, la primera, si més no, el segueix tenint, mentre que
el perceptor el guanya. Aquesta característica no existeix en els bens
tangibles, els quals, al compartir-los, el posseïdor dels mateixos els perd
total o parcialment (l’ exemple clàssic del pastis és útil també en aquest cas:
si una persona te un pastis i el reparteix amb un altre, estadísticament,
tindrà la meitat (com a mínim haurà perdut un tros); si una persona explica a
un altra un mètode de treball, després de compartir aquest coneixement, com a
mínim, el mantindrà en tota la seva extensió).
·
El coneixement creix quan és utilitzat (si algú parlava bastant bé una
llengua estrangera i durant 15 ó 20 anys no la ha practicat, segur que haurà
perdut part d'allò que sabia; amb els béns tangibles passa a l’inrevés, el seu
valor decreix amb la seva utilització, aspecte, tanmateix acceptat per la
legislació amb la figura comptable de l’ amortització).
·
El coneixement és capacitat per a actuar. En tota Empresa el coneixement ha
de revertir, amb un decalatge raonable de temps, en majors ingressos o menors
costos (ambdós casos, en el sentit econòmic i/o social, segons la missió o
tipus d’organització a la qual ens podem referir).
·
Les persones tenen una capacitat per a crear coneixement que només està
limitada per elles mateixes (judicis de valor, motivació, compromís,
formació...).
·
La informació es coneixement fet explícit, però la major part del
coneixement es perd amb la conversió. Qualsevol de nosaltres pot llegir els
millors llibres sobre gestió d’empreses o física quàntica; però captar aquesta
informació no ens garanteix disposar de les habilitats i coneixements
necessaris per a ser els millors directius o investigadors. En qualsevol cas,
el valor de la informació rau en la competència per a la seva utilització.
EL MARC ÓN ES DESENVOLUPA LA GESTIÓ DEL CONEIXEMENT.
La Gestió del Coneixement es desenvolupa en un marc en el
que es fusionen dues activitats, a través de la comunicació:
Per una banda
és necessari crear coneixement per a seguir desenvolupant l’organització; però
això no és suficient.
Per l’altre banda es necessari treure valor; el
Coneixement que es crea ha de ser útil per a facilitar i millorar la
“Capacitat de actuar “, d’assolir els
objectius i ha de ser la base per a la generació futura
de ingressos.
Ambdues parts del marc han de fusionar-se, perquè els
esforços vagin en la mateixa línia; la substància que aconsegueix la fusió es
la comunicació i la confiança entre les persones, per poder compartir
coneixement, projectes i compromisos.
LA GESTIÓ DEL CONEIXEMENT SOBREPASSA ELS LÍMITS FÍSICS DE LA EMPRESA.
El gràfic següent tracta d’
explicar l’abast de la gestió del coneixement:
Entenem la Organització com l’ interacció de fluxos de
coneixement dins i entre cadascuna de les estructures del gràfic.
L’ origen està en les persones de la organització i
concretament en les seves capacitats (el terme capacitat hem d’entendre’l com
la suma dels següents elements els quals es potencien entre ells: coneixement
explícit, habilitats, Know-how i Know-why, experiència, judicis de valor i
xarxa social de cada persona).
Quan les persones actuen cap a fora de l’organització,
creen estructures externes (interaccions amb clients, proveïdors, institucions
públiques, organitzacions de tota mena, etc.); les persones a través de les
seves capacitats i actuacions externes, generen valor per a l’ Empresa i al
mateix temps potencien les seves capacitats (aprenen d’ aquestes entitats
externes).
Quan les persones actuen internament, converteixen el
coneixement en capital intel·lectual per a l’ Empresa (patents, marques,
procediments, mètodes, eines, sistemes de gestió, software, etc. i no abans, ja que l’ Empresa no és
propietària de les persones que hi treballen.
Per exemple, un especialista de producte pot explicitar
el seu coneixement en procediments, especificacions, mètodes, etc. (les Tecnologies
de l’ Informació i comunicació ajuden a capturar, classificar, emmagatzemar i
tractar aquesta informació), i això que ja és molt, pot no ser suficient ja
que, com hem descrit anteriorment al
definir les “capacitats individuals”, el coneixement d’aquest especialista va
més enllà del que és explicable.
L’ estructura interna i externa, quan interactuan, es
potencien mútuament, per exemple aconseguint llançar nous productes al mercat
en períodes de temps cada cop més curts, gràcies als sistemes organitzatius,
gestió dels projectes de I+D+I, recursos propis i col·laboracions externes.
El que hem exposat fins aquí es solament una pinzellada
d’ una matèria apassionant que sense cap dubte marcarà no només la gestió de
les empreses, sinó també el model de relacions socials durant les primeres
dècades d’aquest segle XXI.
Jesús Jorcano
Asesores Corporativos
Membre de Sveiby Knowledge Associates.